Tip:
Highlight text to annotate it
X
Per explicar què és l'Església Evangèlica haurem de començar a parlar del seu origen
i de la seva relació amb l'Església Catòlica.
Les dues religions provenen del cristianisme: una religió monoteista basada en la vida
i els ensenyaments de Jesús segons narra el Nou Testament. Els seus seguidors s'anomenen
cristians, i creuen que Jesús, el fill de Déu, és el Messies enviat per portar la
pau al món.
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme, que es basa en l'adoració
de Déu i en la redempció de la humanitat. Aquestes escriptures es divideixen en dues
parts: l'Antic Testament i el Nou Testament. Així com l'Antic Testament és acceptat per
les religions cristiana i jueva, el Nou Testament és només acceptat pels cristians.
El Nou Testament és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del
naixement de Jesucrist, el Messies. Mentre els jueus creuen que el Messies encara ha
d'arribar, el cristianisme considera que aquest ja ha arribat i que és Jesús, el Fill de
Déu. Però és en les seves interpretacions que el cristianisme es divideix en diferents
corrents.
El protestantisme és una branca del cristianisme que es refereix a aquelles doctrines que es
van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma Protestant del segle 16. És
considerada una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme
i l'Església Ortodoxa. D'aquest corrent protestant se n'anomena evangelisme.
L'avançament més notable d'aquest moviment va tenir lloc durant el segle 16 durant la
Reforma Protestant. En aquest moment, sacerdots catòlics i altres erudits de l'època van
començar a estudiar la Bíblia i van començar a descobrir serioses diferències entre la
Paraula de Déu i l'Església Catòlica. Van protestar sobre aquestes diferències, instistint
que l'Església obeís la Bíblia, però l'Església els va refusar.
El catolicisme accepta l'autoritat del Papa en matèries de fe i de moral. Aquest és
el punt principal que fa que els evangelistes qüestionin aquest corrent: ells accepten
la Bíblia com la única autoritat, en canvi, l'Església Catòlica accepta la tradició,
els concilis i els decrets del Papa com a autoritat final. Tots dos creuen en la Santa
Trinitat, en el naixement de Jesús de la Verge i en la segona arribada de Crist pel
judici final, a més del cel i de l'infern.
Mentre que l'Església Catòlica ensenya que la salvació s'adquireix per mèrits, l'evangelisme
ensenya que la salvació és un objectiu només de Déu. Així doncs, els catòlics pensen
que el Papa és la representació de Déu a la terra i li atorguen gairebé els mateixos
poders; però els evangelistes consideren que Déu és Déu i que no pot estar representat
per ningú.
Els evangelistes creuen que hi ha doctrines que l'Església Catòlica es va inventar durant
l'edat mitjana. Per exemple, la salvació per mèrits, la veneració a la Mare de Déu
i als sants, les imatges, el rosari, l'autoritat del Papa, el purgatori, la confessió als
sacerdots i la oració pels morts. Totes aquestes coses són posades en dubte pels protestants,
que interpreten la Bíblia d'una altra manera.
Els evangelistes no creuen en el concepte d'església com una organització visible
(amb una seu) de la manera que l'entén l'Església Catòlica. L'Església de Crist és un organisme
viu, universal i invisible: és un organisme espiritual, no una organització terrenal.
Els evangelistes no tenen imatges a les seves esglésies perquè no creuen en el culte a
les imatges. De fet, diuen que la paraula de Déu ho prohibeix. Seguint els Deu Manaments,
el segon diu que "No et faràs imatges de res que estigui als cels, ni a la terra, ni
al mar, ni les adoraràs", cosa que comporta que a les esglésies evangèliques no hi hagi
veneració d'imatges.
De vegades podem pensar que els evangelistes són els cristians que no són catòlics.
Realment hi ha sectes que no són ni catòliques ni evangèliques, com els Testimonis de Jehovà
o els Mormons. Però en el fons, tant evangelistes com catòlics són cristians, simplement discrepen
sobre qüestions de veneració i idolatria.
Avui dia l'església evangelista té més de 55 milions de membres en tot el món. L'Església
ortodoxa té 225 milions de fidels, i la cristiana és la més popular, amb uns 1214 milions
de membres.
HISTÒRIA
El cristianisme apareix fa 2000 anys. En aquest període, l'evolució i la interpretació
d'aquesta religió ha produït diversos conflictes i han aparegut diferents moviments de pensament.
A mitjans del segle 11 va haver-hi la divisió entre catòlics romans i ortodoxos. Quatre
segles més ***, dins l'església catòlica, van aparèixer diversos moviments de reforma.
Una part important considerava que l'Església s'havia desviat de la seva funció original
i s'estava pervertint. És el moment que coneixem com a Reforma Protestant, quan Martí Luter,
un frare i teòleg alemany, comença a propugnar que l'Església torni als ensenyaments de
la Bíblia i deixi enrere les falses doctrines i pràctiques indegudes de l'Església que,
segons ell, afectaven a la concepció cristiana.
La reforma protestant es considera que comença amb les 95 Tesis de Luter el 1517 i que acaba
el 1648 amb la Pau de Westfàlia. Si a principis de 1500 el cristianisme estava unit, 50 anys
més *** està completament dividit. Degut a les diverses revoltes cristianes a Europa,
entre el 1545 i el 1563 es celebra el Concili de Trento, un concili de l'Església Catòlica
que apareix com a resposta a la reforma protestant de Luter. En aquest concili va aparèixer
la Contrareforma, promoguda pels catòlics per posar fi a la catarsi cristiana i al desafiament
luterià. Però el Concili va arribar *** ***, i no va acabar per satisfer a ningú.
Aquest moment és la fi de l'Església catòlica universal concebuda com a organisme únic:
al nord d'Europa triomfa el protestantisme i al sud el catolicisme. A Mallorca i en general
als Països Catalans el moviment protestant no agafa tanta volada com el catolicisme,
que acaba esdevenint durant segles la religió oficial de l'Estat.
Amb les dues reformes, la protestant i la Contrareforma, es posarà en evidència la
incapacitat de la religió cristiana per arribar a tots els llocs d'Europa. Aquest fet quedarà
demostrat amb l'abundància de l'aparició i la lluita contra dos fenòmens: la bruixeria
com a supervivència del paganisme i la irreligiositat com a resposta a la normativa.
A partir del Concili de Trento, sembla que els dos grans moviments eclesiàstics es calmin
i al mateix temps es radicalitzin. Per exemple, la societat catòlica es converteix en ultraconservadora
i eternament reticent als canvis. Per a Trento, l'autoritat rau en l'autoritat religiosa,
però per a Luter rau en la Bíblia. Com hem dit abans, aquesta és la gran dicotomia del
cristianisme: a qui cal obeir. Per als catòlics, al Papa; però per als protestants, a Déu.
A BALEARS I ALS PAÏSOS CATALANS
Hem dit que a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans el catolicisme va ser un èxit. Degut
a la ignorància general i a l'analfabetisme, no és fins a mitjan segle 17 que l'Església
aprofita per escolaritzar els nins i les nines i adoctrinar-los amb les teories catòliques.
Quan ja el catolicisme comença a viure amb una certa pau, aprofita per reoganitzar-se
i per articular-se.
Als Països Catalans, l'atracció per les noves idees va interessar alguns sectors il·lustrats
i el clergat catòlic que es trobava a l'estranger. Al poc temps de l'inici simbòlic de la Reforma,
el Tribunal de la Inquisició ja duu a la foguera, a Mallorca, una persona acusada de
luterana. I a l'any següent, és descobert un vaixell carregat de llibres protestants
que, venint de port holandès, anava rumb a València. De fet, tots els ports del país,
fins a finals del segle 19 van ser un dels punts d'arribada de literatura protestant
procedent de la Gran Bretanya, Escandinàvia, Alemanya o Holanda.
Els primers precedents de presència protestant a l'illa es remunten al segle 16, pocs anys
després que Luter redactés les tesis.
Menorca va passar sota sobirania britànica al 1713 i llavors, van haver-hi les primeres
tasques evangelitzadores per part d'alguns soldats, tot i que no van quallar. No serà
fins a la proclamació de la Constitució de 1869 quan s'estableix la llibertat de culte
-només per als estrangers-, fet que possibilita a diferents esglésies evangèliques europees
iniciar les seves primeres missions als Països Catalans.
La primera església evangèlica a les Balears es funda al 1868 sota el nom de 'Sociedad
Evangélica Libre de Mahón', que a més d'una comunitat religiosa, també tenia una escola.
Pocs anys després, aquesta obra es va acabar integrant a l'església metodista. A Es Castell,
un matrimoni metodista va començar al 1869 tasques d'evangelització, repartint fullets
sobre l'Evangeli i fent cultes a casa seva i poc després van fundar una església i
una escola.
Des del principi, des de l'Església catòlica i les autoritats civils més conservadores
van posar tota mena de traves a la incipient obra protestant: impediments per ser enterrats
als cementiris, multes als professors de les escoles, saquejos de temples i de les cases
dels predicadors, entre d'altres. Fins i tot, van posar a la presó un predicador metodista
per vendre llibres a Inca al 1886.
Malgrat les dificultats, les obres protestants van anar progressant lentament durant el primer
terç del segle 20. El cop d'estat de 1936 va posar fi a aquest període, ja que amb
la victòria del general Franco, es van clausurar per ordre governativa totes les escoles evangèliques,
que mai més no van tornar a obrir, i els temples van estar tancats fins 1945. Els cultes
es van haver de fer a les cases, els membres van ser empresonats, molts pastors van haver
d'exiliar-se i fins i tot dos fidels de Porto Cristo van ser afusellats.
Entre 1945 i 1947, les esglésies evangèliques van poder tornar a obrir, tot i que no se'ls
permetia cap mena de manifestació pública. Als anys 50, les esglésies metodistes de
Balears i de Catalunya s'integren a l'Església Evangèlica Espanyola. En aquesta mateixa
dècada, s'obre a Palma una església baptista i també arriba el moviment quàquer.
Durant les darreres dècades, el protestantisme a Balears no ha parat de créixer. A les Illes
tenen presència l'Església Evangèlica Espanyola, baptistes independents, adventistes, anglicans,
luterans, l'Exèrcit de Salvació i també els nous moviments evangelicals, dels quals
bona part dels seus membres són immigrants llatinoamericans o de l'Europa de l'Est.
El protestantisme és avui, als Països Catalans, la segona confessió religiosa, amb més de
600 centres de culte tan sols al Principat de Catalunya; i amb més de 60 centres a l'illa
de Mallorca.